Al llarg d’aquests anys, al Col·lectiu Suma he sentit molts i molts testimonis sobre el dol de l’emigració, tant a gent que havia vingut d’Andalusia, Extremadura, Múrcia.... com els que han vingut de Nador, Casablanca, Tanger...
I avui vull explicar la meva experiència. Jo no vaig venir de Madrid a Sant Boi fugint de la pobresa. Ens vam casar el Ramiro i jo i aquí ell tenia possibilitat de compaginar els estudis d’infermeria amb la feina i aleshores vam decidir venir a viure aquí. Era setembre del 73.
Tot i que em sentia molt feliç per poder començar una nova etapa amb la persona que estimava i amb la que amb molta il·lusió afrontàvem reptes i somnis, també vaig passar el procés de dol.
La separació dels pares, dels germans, dels amics, dels veïns va ser dolorosa. I no únicament enyorava les persones, també la casa, el barri, les botigues, el metro, fins i tot trobava a faltar els bancs del carrer on amb els amics menjàvem una paperina de pipes mentre ens explicaven les nostres coses. Sant Boi era aleshores un poble lleig, o al menys a mi m’ho semblava: el carrilet estava brut i passava cada mitja hora, no hi havia places, els nens feien cua per pujar a l’únic tobogan que hi havia al barri a la plaça Calvo Sotelo, feien falta escoles, hi havia molts carrer sense asfaltar... realment no es semblava a Madrid en res.
L’altre dol va ser no sentir-me ningú, no ser reconeguda. Jo a Madrid era la Manoli, era algú: hi havia persones que coneixia, que parlàvem, que rèiem, que ens enfadàvem. I a Sant Boi no, caminava i ningú em saludava, entrava a les botigues i ningú em coneixia...
Va ser una etapa difícil però també he de dir que ara quan vaig a Madrid és quan em trobo estranya. Ara a Sant Boi tinc els arrels: la meva família, les amigues, els amics, la historia viscuda...
La meva experiència és que quan arribes a un lloc nou, has d’obrir-te a la gent, has de prendre la iniciativa per connectar amb els veïns, amb els companys de feina, has de buscar les coses positives i has d’estimar.
Manoli Prada
Col.laboradora del Col.lectiu Suma
1 comentari:
Manoli,
Gràcies pel teu post, m'ha agradat molt.
Us felicito per la iniciativa que esteu portant a terme.
Josep maria Comas
Publica un comentari a l'entrada