“Tots nosaltres sabem alguna cosa. Tots nosaltres ignorem alguna cosa. Per això, aprenem sempre.Paulo Freire

Sortida a la seu de Gallina Blanca

El dia 17 de gener el Col·lectiu Suma va organitzar la primera sortida del trimestre. Vam visitar el Centre Culinari de la Gallina Blanca.

Com que érem 40 persones ens vam repartir en dos autobusos i així vam poder fer el viatge assegudes i ben còmodes.

La Mª Dolors portava un plànol (és sempre molt previsora), però encara això vam preguntar unes quantes vegades on era el carrer Roger de Llúria. Penso que mitja Barcelona es va assabentar que un grup de dones anava a aquest carrer.

Con que vam arribar ben d’hora, vam aprofitar per fer-nos la foto de grup. Com que no era la Laura que és la nostra responsable de mitjans audiovisuals i noves tecnologies, vam fer únicament dues fotos i una va sortir borrosa. Moralitat: la Manoli que mai més s’encarregui de fer fotos!!.

Una vegada tothom s´havia assegut, vam omplir un qüestionari amb les nostres dades. Crec que a partir de llavors rebrem sovint propaganda de la Gallina Blanca.

Les receptes que va elaborar la cuinera les adjuntem per si algú vol practicar-les. Podem assegurar-vos que tot estava molt bo i és ben fàcil de realitzar.

A mi em va donar una miqueta d’enveja aquesta cuinera. Va realitzar 3 plats i quan va acabar tota la cuina estava impecable, ni una forquilla a la pica. El “secret” va ser que hi havia una dona darrera d’ella que cosa que embrutava, cosa que netejava. Així es cuina amb molta més alegria!

En acabar ens vam obsequiar amb una bossa amb productes de la casa més un llibre de cuina.

Tots i totes vam sortir contents d’aquesta visita. Un podeu imaginar 40 dones amb la mateixa bossa blanca a la mà, passejant per la Diagonal? Ja pot estar contenta la “Gallina Blanca” amb la propaganda que vam fer-li.

A la tornada hi havia diferents opcions per tornar a casa, així que el grup es va dispersar: l’Ana que portava cotxe, va anar-se’n amb el Tomàs, que està convalescent, i l’Elena. La resta es va dividir entre el L-70 i el Carrilet.

Ens vam compadir dels treballador que cada dia han de fer canvis de transport pels problemes que comporta el tall de la línia del carrilet. Es perd molt de temps!

Resumint: va ser una tarda profitosa: vam aprendre, vam conviure i ho vam passar bé. Un èxit!

Manoli Prada
(col.laboradora)